Parlem de l'aigua

El pantà està buit i cada dia el veiem més buit. Una realitat que no podem amagar i que a tots al veure-ho se’ns encongeix el cor. Els mesos de sequera que arrosseguem no ens juguen a favor i les no previsions de pluja per les properes setmanes tampoc. Per això he volgut dedicar aquesta editorial per a calmar, clarificar i posar ordre a aquest tema tan important.

A dia d’avui el pantà de Sant Quirze es nodreix per l’aigua que li entra, és a dir, tanta aigua entra al pantà, tanta aigua es consumeix; de manera que es manté l’estat precari de l’embassament sense pujar ni baixar. Però això ho estem fent en uns mesos on al nostre municipi hi ha poca població
i, per tant, tenim un consum moderat.

Si la previsió segueix sent la mateixa i no plou i arribem amb aquest panorama per setmana santa haurem d’actuar amb restriccions d’aigua segurament al municipi. Ja que si deixa d’entrar aigua, el pantà en la seva situació actual donaria per un màxim de 5-6 setmanes. Però per tal de no arribar a aquesta situació estem treballant intensament amb el projecte de connexió del pou del Faig.

Per què no s’ha pogut fer fins ara? Perquè el terreny a on es troba situat el pou era de propietat del Ton Rota, qui va morir el 2015 i fins a la data els seus familiars no tenen el certificat de ser-ne els nous propietaris. Però es preveu que estigui resolt amb un termini de dues o tres setmanes i, per tant, un cop ja en siguin propietaris en farem la compra. Preu ja pactat i consensuat amb els nous propietaris.

En paral·lel estem treballant amb SOREA el projecte que ja es va aprovar inicialment per a la connexió del pou amb l’ETAP de l’embassament. Un projecte que s’estima d’un cost aproximat de 122.000,00 euros (iva inclòs) dels quals un 80% podrem finançar amb una subvenció ja atorgada per Diputació de Barcelona i la resta es podrà finançar amb el cànon de l’aigua d’aquest 2016.

I finalment, i un element importantíssim, ens quedava analitzar l’aigua del pou del faig per a determinar-ne si podria ser o no utilitzada per al consum humà. L’analítica realitzada determina que la qualitat de l’aigua és boníssima, amb un cabal de 22-23 metres3 a 190 metres de profunditat el que permet uns 15.000m3 mensuals... una quantitat plenament suficient per abastir a tot el municipi en època de màxima població. L’analítica, per tant, nega qualsevol traça de mercuri i assegura
que l’aigua és bona per al consum humà. En definitiva, una molt bona notícia per a tots i totes.

En cas de molta emergència i de no arribar a temps a realitzar aquest projecte; hi ha una solució extrema i d’urgència que seria connectar amb tuberia exterior el pou amb l’embassament de manera que permetria bombar l’aigua per abastir el municipi i no haver de necessitar aprovisonar-nos de cubes d’aigua. Però això només en cas extrem. 

I ens quedava comentar l’amenaça rebuda per l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines el qual ens insta a negociar un nou preu de l’aigua que utilitzem del molí de Llobateras per a la urbanització de Les Torras ja que si no negociem ens ha comunicat que a partir del mes de maig ja no ens subministrarà aigua. Hi estem treballant i de ben segur que arribarem a un acord mutu.

Està clar que l’aigua és un bé escàs i que n’hem de tenir cura. Des d’aquí fem una crida a tothom a prendre’n mesures per a gastar-ne aquella que sigui suficient i sense excessos.